Sigues realista, demana l'impossible.

VIDA

Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (4 aC - 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina. Nascut a Còrdova, Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela. La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat. En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions. L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic. Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure. El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.


IDEES PRINCIPALS

L'home neix lliure, amb les característiques físiques, el toc de la naturalesa, que ens dóna virtuts i defectes. Els homes controlen la pròpia vida i no han de deixar entrar a la seva vida les coses alienes, ja que l'ésser humà controla el seu camí com més aprop estigui de la natura millor.

TÍTOL DEL TEXT

La natura, el control de la vida.

ANÀLISI DEL TEXT

Segons el text, l'autor ens diu que viure lliurement, amb plenitud, es viure amb la natura, a prop d'ella, amb lo que ella ens aporta, ja que portar una vida col·lectiva, entregada als altres, fa que els altres hi intervinguin a la nostra vida, per tant ja no és l'home el propi artífex de la seva pròpia vida.

COMPARACIÓ

Aquest text el podem comparar amb el determinisme cronològic, bastat en que tot vé dictat i tot està escrit al destí, si més no no tindria sentit que l'home s'apropés a la natura o a les seves característiques, ja que no seria l'artífex de la seva pròpia vida.

Bé, començaré responent senzillament a la pregunta: Ni existeix el destí ni som lliures. El destí es quelcom abstracte que regula les nostres conductes, però és fals, cadascú és artífex de la seva pròpia vida i no som titelles en mans de Déu o del destí. Pel que fa la nostra llibertat, jo diria que potser si que ho som de titelles, titelles dels altres que ens manipulen o ens influencien. Cada ésser pot escollir el seu propí camí. Jo no crec en cap entitat superior, simplement crec en les persones, ja que ha quedat demostrat durant el transcurs de la humanitat que som capaçes de fer el millor i alhora de fer el pitjor.

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, existeixen. Ad ignorantiam
-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixin. No és fal·làcia
-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor. Argument circular.
Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat.
Ex populo
-No et fiïs d'en Lluís, la seva germana no és sincera.
Ad hominem
-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?
Tu quoque.
-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions desde el principi.
Pendent relliscós
-S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta. Causa Falsa

Idees principals

El text parla de l'home i del món simbòlic en que vivim. Que l'home pensi i mediti les coses provoca la deterioració de la realitat física. En comptes de pensar hauríem d’enfrontar-nos a la realitat de manera immediata sense intermediaris (religió, art, llenguatge,etc..)

Títol

Simbologia animal.

Anàlisi del text

El text de Cassirer parla de l'ésser humà com a animal simbòlic i cultural. Comença amb una cita de Rousseau segons la qual l'home amb la cultura empitjora en lloc de millorar. L'ésser humà s'ha rebelat contra la seva pròpia naturalesa a través de la cultura. L'home no pot escapar de la seva cultura, només pot adaptar-se. El món no és més que un ordit simbòlic. El fet que l'ésser humà progressi pel que fa al llenguatge fa que l'ordit sigui molt més complex. La gran tragèdia humana és el fet que no podem afrontar-nos a la realitat de forma immediata, sinó que ho hem de fer de forma mediata a través del seu llenguatge (els límits del meu llenguatge són els límits del meu món, com bé deia Wittgestein): no podem veure la realitat de manera innocent.

Comparació

Només els ésser humans tenim la capacitat d'expressar-nos mitjantçant un llenguatge amb sentit. El llenguatge té sentit quan l'ordre de les paraules i de les regles permet una significació del que es diu en aquell llenguatge. Les paraules són signes: quelcom representa una altra cosa per a algú. En els signes podem distingir el significat i el significant.

Animal cultural: L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica , la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència i la religió.

Individu: Un individu és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Sovint, el terme “individu” s’utilitza com a sinònim d’”ésser humà”, com si els únics individus fossin els de la nostra espècie.

Individualisme possessiu: cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

Sociabilitat natural: l’ésser humà és un animal polític, és a dir, sociable per naturalesa. Necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.

Estat de natura: és un pacte social donat en un Estat cívic i dóna lloc a la societat.

Guerra de tots contra tots: tothom té llibertat absoluta i no hi ha llei. L’objectiu és buscar la pau i la raó ens porta a fer un pacte social. Cedim llibertat a canvi de protecció (societat) i li donem al rei.

Antropologia cultural: estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat. No té en compte només aspectes materials, sinó també mites, ritus, relacions de parentiu, etc.

Socialització primària: té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa. L’escola primària i la televisió són un exemple.

Socialització secundària: és un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base en la socialització primària. Entren en joc nous agents com les institucions laborals, polítiques o religioses.

Cultura: conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: diferències dins d’una cultura, ja que les persones no la viuen de la mateixa manera. Existeixen diferències motivades per l’edat, el nivell socioeconòmic, l’origen ètnic, etc.

Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: moviments que sorgeixen a l’entorn d’Internet i utilitzen aquestes eines per mobilitzar a la gent (pacifisme, ecologisme, feminisme.)

Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, és a dir, adapta l’altre cultura als seus criteris. Dóna dues conseqüències: la falta de comprensió i la radicalització del sentiment de cohesió amb el propi grup.

Racisme: actitud de preservar les cultures no barrejant-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país i visqui segons la seva cultura.

Aporofòbia: és una de les manifestacions de l’etnocentrisme i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

Interculturalisme: parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals. Permet un diàleg real entre les cultures.

Multiculturalisme: trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

3. Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantejen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.

Afirmació pròpia d’una persona que comparteix la idea de relativisme cultural amb caire racista. Una persona relativament racista és aquella que defensa la idea de que el millor que podem fer és evitar barreges de cultures.

Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.

Aquesta afirmació també seria pròpia d’un defensor del relativisme cultural però que en aquest cas recauria més aviat cap a la paràlisi cultural.

És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.

Persona defensora de la separació entre cultures els respecta però ni busca ni vol contacte amb ells.

Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.

Frase defensada per una persona amb trets aporofòbics. Es considera superior que qualsevol estranger.

És impossible entendre’s amb els paios!

De nou, aquesta frase seria d’un xenòfob o potser més aviat d’un racista, el que està clar és que discrimina. Un defensor del interculturalisme mai defensarà aquesta idea, cap cultura és més que un altre, simplement són diferents i tots podem aprendre de tots.

Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?

Aquesta frase seria molt probablement d’un etniocèntric. Persona que considera la seva ètnia superior a les altres tot i que també en la oració trobem valors racistes i xenòfobs en general.