Idees generals
Epicur invita a l'exercici de filosofar, tot parlant amb Meneceu. Parla sobre els déus i com enganya el coneixement que té la gent a l'hora de parlar d'ells. La mort, un altre tema tractat, no ens ha de preocupar gens, ja que no ens afecta pas ni hem de viure pensant-hi. Els que viuen pensant en la mort ja poden morir-se, per que cal ser feliç ara. Hem d'assolir aquells desitjos que són correctes i propis de l'ànima i escollir semple els plaers superiors.
Títol del text: El plaer de la vida
Anàlisi del text
Segons Epicur, filosofar és necessari, si volem arribar a l'objectiu final, l'alegria. L'autor compara aquesta alegría amb la que senten els déus, i alhora la recerca, bassant-se en l'absència de necessitats i la recerca de plaers. Pel que fa la mort, com bé diu ell, quan ella hi és nosaltres ja no hi som i quan nosaltres i som, ella no hi és, per tant no és un tema important ja que no afecta a la vida del filòsof, i aquells que perden el temps tement-la o esperant-la no poden trobar la felicitat. Cal ser feliç vivint el present, perque la felicitat s'assoleix en el present i no pas en el futur. Per fer-ho necessitem uns plaers que són necessaris, mentre que també serà necessari saber escollir els plaer que necessita la nostra ànima per assolir la tranquilitat, sense oblidar que l'absència de dolor ja ens aporta plaer. Cal jutjar quins dolors rebutjem i quins plaers acceptem, per tal de viure cercant el màxim plaer possible diàriament. És el cas dels aliments, que en podem satisfer la necessitat de menjar amb aliments senzills, no calen luxes en el menjar. D'aquesta manera hem de seguir el nostre seny i trobarem aquell camí que ens conduirà a la felicitat, i ens permetrà viure com a veritables déus, feliços de plaer i lliures de necessitat.
15. El moviment i la deducció del primer motor immòbil: Física, Η (llibre
VIII), 4-5, 255b35-256a20.
"Tot allò que es mou és mogut per una altra cosa. Això es pot entendre de dues
maneres: o bé el motor no mou per si mateix sinó a través d'una altra cosa que
mou el motor, o bé el motor mou per si mateix, i en aquest cas, o bé va
immediatament abans que l'últim terme de la sèrie, o bé n'està separat per
molts intermediaris; per exemple, el bastó mou la pedra i és mogut per la mà, la
qual, al seu torn, és moguda per l'home; però aquest ja no és mogut per cap
altre. (...) Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, tant si
això altre també és mogut per una altra cosa com si no, i si allò que mou i és
mogut ho és per quelcom que al seu torn és mogut, cal que hi hagi un primer
motor que no sigui mogut per cap altre. (...) És impossible que hi hagi una sèrie
infinita de motors, cadascun dels quals sigui mogut per un altre, perquè en una
sèrie infinita no hi ha cap terme que sigui el primer. Així, doncs, si tot el que es
mou és mogut per un altre, i si el primer motor es mou però no és mogut per
cap altre, és necessari que es mogui per si mateix."
Idees principals
Aristòtil ens parla de l'exsitència d'una realitat suprema, el primer motor immòbil, que és aquell que mou però no es mogut, és l'únic capaç de generar el seu propi moviment i no té cap precedent, perque sinó donaria lloc a una sèrie infinita de motors, i això no seria possible.
Títol del text: El moviment etern.
Anàlisi del text
Aquest text pertany a Aristòtil. En ell, l'autor ens explica el seu raonament per tal d'argumentar que tot és mou degut a un precedent però arriba un moment que un motor es mou sense que cap generi el seu moviment, el primer motor immòbil. Aquest motor és el primer de la sèrie, és com una mena de força (Déu per a Sant Tomàs) que només pot pensar en el pensament, i ell genera el seu propi moviment, sense intervenir en la realitat (deisme per als il·lustrats). Així doncs, aquest primer motor immòbil no ha creat el món, perque és etern, i només es la causa del moviment.
Idees principals
En aquest text de la República, dialoguen Sòcrates i Glaucó i raonen que allò que necessita la ciutat perfecte és bàsicament a la justícia
Títol
La virtut i la ciutat
Anàlisi del text
Aquest text pertany al llibre IV de la República de Plató, obra de l’època de maduresa. En el diàleg, Sòcrates i Glaucó parlen sobre allò que necessita qualsevol ciutat, que es bàsicament la justícia i la temprança. La temprança es la virtud que ens dona el control sobre nosaltres. Perque la ciutat sigui virtuosa, necessita que la temprança domini els vicis i les maldats.
11. Ciència (episteme) i opinió (doxa): República, llibre V, 475e-476d.
"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la
en la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa
d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
Això mateix."
Idees principals
En aquest text, Plató ens descriu dos tipus de persones, les que no arriben a conèixer el món intel·ligible només les coses que participen de les idees a travéz de l'opinió i les que arriben al màxim coneixement, com seria el cas dels filòsofs, a través de la raó o saber.
Títol del text
Opinió i saber
Anàlisi del text
Aquest text pertany al llibre de la República de Plató, escrit durant la seva etapa de maduresa. Plató comença preguntant-se qui són els veritables filòsofs, és a dir, aquells capaços d'arribar al món de les idees. Diferencia entre dos tipus de persones, aquelles capaçes de veure les coses que participen d'una idea a través dels sentits però no poden arribar al coneixement últim o idea, i les altres, que poden captar les idea i les coses que participen d'aquestes idees. La persona incaàç d'accedir al coneixement de les idees es troba en el grau de coneixement més baix, el de l'opinió, que es basa en els sentits, mentre que les persones que utilitzen el logos i el saber per arribar a les idees estàn utlitzant el màxim coneixement, el pensament inductiu.
8.Crítica a la teoria de les idees en la seva formulació dogmàtica:
Parmènides, 130b-c.
"-(...) Però digues-me: ¿és que tu mateix fas la distinció de la qual parles,
separant d'una banda les idees en si mateixes i, d'altra banda, les coses que
participen d'aquestes idees? Alhora, ¿et sembla que existeix una semblança en
si mateixa, separada de la semblança que nosaltres tenim, així com pel que fa a l'U, als múltiples i a totes les altres coses que has sentit suara de Zenó? (parla Parmènides)
-Per a mi, sí -va dir Sòcrates.
-¿I s'esdevé igualment -va dir Parmènides- en el cas d'una idea en si i per a si
mateixa de la justícia, de la bellesa, de la bondat i de totes les altres coses
similars?
-Sí -va dir.
-¿I què en dius, d'una idea de l'home separada de nosaltres i de tots aquells
que són com nosaltres, una idea en si mateixa de l'home, o del foc, o de
l'aigua?
-Moltes vegades, Parmènides -va dir-, m'he trobat en la dificultat respecte a si
calia afirmar això d'aquestes coses, igual com en el cas de les precedents, o bé
calia afirmar una altra cosa."
Idees generals
Parmènides, que representa Plató en l'época de vellesa, planteja una sèrie de questions a Sòcrates, que representa al Plató de l'época de maduresa. Amb aquestes preguntes, Parmènides fa reflexionar i dubtar a Sòcrates de la seva pròpia teoria sobre les idees i els models.
Títol del text
Relació d'idees.
Anàlisi del text
Aquest text pertany a l'época de vellesa de Plató. A través del mètode socràtic, Parmènides es qüestiona un seguit de punts. Per començar pregunta a Sòcrates si ell es capaç de diferenciar entre les idees i les coses que participen d'aquestes, i si creu però que ambdues s'assemblen. Sòcrates ho afrima, i llavors Parmènides planteja un nou dubte, i es que si totes les idees són símilars i tenen relació, cosa que també afirma Sòcrates. I es aquí quan Parmènides fa un plantejament últim en el qual planteja dubtes pel que fa les idees d'home, foc o aigua, i això fa dubtar a Sòcrates sobre la seva teoría, donant lloc així a una autocrítica que fa Plató a la seva teoria.
Presoners, representen els homes, que viuen limitats pels seus sentits.
Presó, en la que els presoners es troben captius a la caverna, els impedeix accedir a la realitat ( món intel·ligible) i els proyecta una còpia d'aquest, un cojunt de ombres que no són la realitat.
L'alliberament del presoner és el descobriment d'un món superior, el món de les idees, on pot realitzar-se moralment i pot arribar al coneixement de la realitat, que s'identifica amb l'alliberament de l'ànima.
Foc, representa el sol del món de les idees, ja que aboca llum a les nostres percepcions
Ombres, són meres aparences, és a dir, allò que captem a través dels sentits i pensem que és real. En aquest cas parlem del món de les idees, el món extern a la caverna
El presoner que escapa, simbolitza el filòsof, ja que només aquells capaços de superar el dolor que ens aporta el camí del coneixement poden arribar a conèixer les idees, i d'aquesta manera han de guiar al poble, ja que han conegut els principis morals.
Aigua, reflexa les idees, per tant ens apropa a elles.
Sol, simbolitza la màxima idea, la idea del bé.
La mort del presoner, simbolitza la ceguera del poble, ja que no escolten les paraules d'aquells que realment coneixen, tal com va passar amb Sòcrates.
