Activitat 20: Lo que no es pot expressar amb paraules
0 comentarios Publicado por Enric Moreno en 13:33
Idees principals
El text parla de l'home i del món simbòlic en que vivim. Que l'home pensi i mediti les coses provoca la deterioració de la realitat física. En comptes de pensar hauríem d’enfrontar-nos a la realitat de manera immediata sense intermediaris (religió, art, llenguatge,etc..)
Títol
Simbologia animal.
Anàlisi del text
El text de Cassirer parla de l'ésser humà com a animal simbòlic i cultural. Comença amb una cita de Rousseau segons la qual l'home amb la cultura empitjora en lloc de millorar. L'ésser humà s'ha rebelat contra la seva pròpia naturalesa a través de la cultura. L'home no pot escapar de la seva cultura, només pot adaptar-se. El món no és més que un ordit simbòlic. El fet que l'ésser humà progressi pel que fa al llenguatge fa que l'ordit sigui molt més complex. La gran tragèdia humana és el fet que no podem afrontar-nos a la realitat de forma immediata, sinó que ho hem de fer de forma mediata a través del seu llenguatge (els límits del meu llenguatge són els límits del meu món, com bé deia Wittgestein): no podem veure la realitat de manera innocent.
Comparació
Només els ésser humans tenim la capacitat d'expressar-nos mitjantçant un llenguatge amb sentit. El llenguatge té sentit quan l'ordre de les paraules i de les regles permet una significació del que es diu en aquell llenguatge. Les paraules són signes: quelcom representa una altra cosa per a algú. En els signes podem distingir el significat i el significant.
Animal cultural: L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica , la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència i la religió.
Individu: Un individu és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Sovint, el terme “individu” s’utilitza com a sinònim d’”ésser humà”, com si els únics individus fossin els de la nostra espècie.
Individualisme possessiu: cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural: l’ésser humà és un animal polític, és a dir, sociable per naturalesa. Necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
Estat de natura: és un pacte social donat en un Estat cívic i dóna lloc a la societat.
Guerra de tots contra tots: tothom té llibertat absoluta i no hi ha llei. L’objectiu és buscar la pau i la raó ens porta a fer un pacte social. Cedim llibertat a canvi de protecció (societat) i li donem al rei.
Antropologia cultural: estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat. No té en compte només aspectes materials, sinó també mites, ritus, relacions de parentiu, etc.
Socialització primària: té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa. L’escola primària i la televisió són un exemple.
Socialització secundària: és un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base en la socialització primària. Entren en joc nous agents com les institucions laborals, polítiques o religioses.
Cultura: conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.
Subcultura: diferències dins d’una cultura, ja que les persones no la viuen de la mateixa manera. Existeixen diferències motivades per l’edat, el nivell socioeconòmic, l’origen ètnic, etc.
Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Nous moviments socials: moviments que sorgeixen a l’entorn d’Internet i utilitzen aquestes eines per mobilitzar a la gent (pacifisme, ecologisme, feminisme.)
Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, és a dir, adapta l’altre cultura als seus criteris. Dóna dues conseqüències: la falta de comprensió i la radicalització del sentiment de cohesió amb el propi grup.
Racisme: actitud de preservar les cultures no barrejant-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país i visqui segons la seva cultura.
Aporofòbia: és una de les manifestacions de l’etnocentrisme i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.
Interculturalisme: parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.
Relativisme cultural: proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals. Permet un diàleg real entre les cultures.
Multiculturalisme: trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.
3. Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantejen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.
Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Afirmació pròpia d’una persona que comparteix la idea de relativisme cultural amb caire racista. Una persona relativament racista és aquella que defensa la idea de que el millor que podem fer és evitar barreges de cultures.
Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
Aquesta afirmació també seria pròpia d’un defensor del relativisme cultural però que en aquest cas recauria més aviat cap a la paràlisi cultural.
És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Persona defensora de la separació entre cultures els respecta però ni busca ni vol contacte amb ells.
Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
Frase defensada per una persona amb trets aporofòbics. Es considera superior que qualsevol estranger.
És impossible entendre’s amb els paios!
De nou, aquesta frase seria d’un xenòfob o potser més aviat d’un racista, el que està clar és que discrimina. Un defensor del interculturalisme mai defensarà aquesta idea, cap cultura és més que un altre, simplement són diferents i tots podem aprendre de tots.
Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Aquesta frase seria molt probablement d’un etniocèntric. Persona que considera la seva ètnia superior a les altres tot i que també en la oració trobem valors racistes i xenòfobs en general.
Activitat 16: Podem conviure amb les altres cultures?
0 comentarios Publicado por Enric Moreno en 12:52
Idees principals
La cultura, creada pels humans y conreada amb el pas dels anys, es una insignia única de la societat, totalment necessària per a la convivència.
Títol
La civilització, creadora de la ciutat.
Anàlisi del text
Aquest text, de l'autor Ashley Montagu, se'ns dóna una definició molt assenyada del que no és i del que és la cultura. Tots els costums, tradicions, artefactes que hem anat creant amb el pas del temps, i que son imprescindibles per realitzar la nostra vida amb un senit, uns sentiments i uns valors.
Comparació
És podria comparar aquest text amb la contracultura que és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternaties o amb les subcultures perque diu que les persones que hi participen no viuen de la mateixa manera per diferències d'edat. Aquestes dos formes de cultura son tot el contrari del que diu el text, ja que aquest defensa que la cultura es la base de la societat i que es totalment necessària.
