Bé companys, aquest ha estat un any molt intens pel que fa la filosofia, hem après molts conceptes i hem treballat molt dur per aconseguir arribar fins on hem arribat. La nostra tasca no acaba aqui, encara ens queda molta història per escriure en aquest blog i espero que passeu un bon estiu, que ens el mereixem després d'aquest any de dur treball.
Virtut
Excel·lència, la capacitat de sobresortir, de ser millor que l'altre, de ser el millor, de destacar.
Intel·lectualisme moral
Posició filosòfica defensada per Sòcrates que identifica la saviesa amb la virtud.
Eudemonisme
Teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat que és la capacitat d'autorealització.
Hedonisme
Teoria que defensa Epicur que identifica el bé moral amb el plaer.
Felicitat
Ser feliç s'identifica amb la activitat intel·lectual o teòrica.
Virtut moral
Terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excès.
Apatia
Capacitat de no sentir dolor, de fer-se insensible per assolir la felicitat. És important aconseguir la pau interior i la impertorbabilitat per aconseguir aquesta felicitat.
Simpatia
Capacitat de posar-se en el lloc de qualsevol altre, patint amb el seu patiment i gaudint de la seva alegria.
Utilitarisme
Teoria que té com objectiu ètic aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones.
Aritmètica dels plaers
Teoria que considera que el plaer es pot mesurar ja que afirma que tots els plaers són iguals en qualitat.
Ètica deontològica
Planteja que la moral s'ha de basar en el deure i no en la finalitat.
Imperatiu hipotètic
Imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi. Estructura: si vols B, fes A.
Imperatiu categòric
Imperatius que obliguen de forma universal. Estructura: fes A.
Dignitat humana
Els éssers humans són autònoms i han de ser tractats com a tal, com un fi i no pas com a mitjà.
Intuicionisme dels valors
Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuició emocional que els capta a priori.
IDEES GENERALS
Aquest text hedonista es basa en l'apropament cap al plaer allunyant-se del dolor. Diu que hem d'utilitzar un intel•lecte calculador, per tal de relacionar plaer-felicitat i no rebre dolor.
TÍTOL
Restar dolors, sumem plaers.
ANÀLISI
Per ser feliç cal sumar plaers, disposant d'una bona salut. La salut a l'hora és un rebuig del dolor, i això ens dona plaer. També hem d'acceptar un dolor que a llarg termini ens donarà un plaer més gran i per tant cla fer aquest esforç. Es tracta de triar amb seny, és a dir, utilitzar l'intel•lecte calculador. Però tot i així, no sempre podem escollir els plaers o rebutjar els dolors.
COMPARACIÓ
Aquest text pertany a Epicur, autor del corrent hedonista que es basa en que els homes han de buscar el plaer i fugir del dolor i han d'utilitzar l'intel•lecte calculador per fer-ho.
Podem comparar aquesta visió amb la visió estoica, que diu que és feliç l'ésser impertorbable, serè, aquell inmunitzat a les opinions, aquell que no es deixa afectar i biu segons les lleis de la natura.
D'altra banda, els cínics per exemple, proposen valorar la llibertat d'expressió i de la paraula.l'utilitarisme vol aconseguir la felicitat per al major nombre de persones.
Bé, això depèn del que cadascú interiorment enten com a felicitat. Potser qualsevol altre pot rebre la seva felicitat de forma més inmediata i satisfactòria que la meva, ja que penso que és si més no complexa. Crec que no arribaré fins a una felicitat una mica més plena fins que no aconsegueixi una posició en el món, és a dir, fins que no sigui una persona que viu la seva pròpia vida a través de les seves pròpies eleccions, que pot decidir si formar una familia o portar vida de penitència. Si més no aquest no pot ser l'objectiu últim, igual que tampoc ho pot ser viatjar, ja que conèixer altres cultures m'apassiona. Jo crec que hi ha d'haver alguna cosa més, un fi més ple, com veure crèixer amb els teus propis ulls un nen que porta la teva sang, o trobar allò que veritablement t'omple. També crec que sempre seré un infeliç, perque objectiu rere objectiu, sempre hem trobaré insatisfet i cercaré una nova meta, perque quan no ho faci, ja no seré persona.
1.A quin corrent filosòfic pertany?
-existencialisme
2.Quina concepció de la llibertat defensa?
-Una llibertat total
3.On va estudiar
-A l'escola normal superior
4.Nom de la seva dona.
- Simone de Beauvoir
5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
- Heidegger
6.Què vol dir que l'existència és contingent?
- Es refereix a que el que existeix podria no existir
7.Titol de la seva primera novel·la important.
- La nàusea
8.L'exsistència humana té sentit segons Sartre.
- Husserl
9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
- Que és la metafísica?
10.Titol de la revista de Sartre?
- Les temps modernes
11.Quina es la posició sobre Déu te Sartre?
- Si Déu existeix, l'home no és lliure, si l'home és lliure, Déu no existeix.
12.Que significa que l'infern son els altres?
- Que no ens podem alliberar de les mirades dels altres
13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
- Critica de la raó dialèctica
14.En quin any va rebre el premi novel? Per què el va rebutjar?
- 1964, perque li deien que amb aquest premi el perdonarien i ell va contestar que no li habíen de perdonar res.
15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
- Perque defensaven les seves pròpies idees i volia lluitar contra l'opossició de l'estat
16.Com es titulava el diari extemista que va dirigir?
- La causa del poble
17.Que significa la revolució perpètua?
- Constant, sense fi, no s'acaba mai
18.Que opinava sobre el terrorisme?
- Que es la bomba atòmica dels pobres
19.Que vol dir pensar sobre un mateix?
-Coneixer-se un mateix i ser lliures.
20.Que significa que Sartre era una brúixola ética?
- Que el van tractar com a profeta, que seguien les seves idees, era un guia moral per a la població.
Tot ésser humà es pregunta com pot assolir la felicitat. És el fi últim de l'ésser humà, tots ho cerquen però no saben que busquen, ni tan sols com és. Això hem fa veure l'hedonisme com la raó més simple. No sabem que busquem, però sabem allò que ens fa bé i allò que ens fa mal, per tant, procurem que no ens facin mal i procurem també rebre el màxim de bé possible. Pel que fa a les vinyetes, Mafalda, desde la ignorància, pretèn trobar una solució més inmensa que el mar d'una forma tan simple, però es troba desconcertada i més tard enutjada per no haver aconseguit alguna cosa que probablement ja sabia que no aconseguiria.
