CLICK HERE FOR THOUSANDS OF FREE BLOGGER TEMPLATES »

Activitat 8: Definicions


1-Saber ordinari:

Està basat en l'experiència de la vida quotidiana. Es basa en el que i no en el perque.

2-Tècnica:

Bàsicament, vols esbrinar com?. Persegueix el control i el domini del món.

3-Saber artístic:

Està vinculat amb la narració més que amb l'explicació. Expressa la bellessa.

4-Saber científic:

Busca l'organització sistemàtica del coneixement i explica per què els fets són de tal forma.

5-Experiment:

Conjunt d'activitats planificades amb ajuda de matemàtiques i pretén descobrir com es comporten les coses.

6-Ciències formals:

No es refereixen a fets de l'experiència, sinó a la forma dels raonaments. S'utilitza la deducció.

7-Deducció:

Mètode de raonament que va d'allò genèric a allò particular.

8-Axioma:

Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.

9-Inducció completa:

Es parteix del coneixement individual de tots i cadascun dels casos que tenen lloc en un àmbit, per tal d'arribar a lleis generals.

10-Hipòtesi:

Suposició provisional encara no verificada.

11-Teoria científica:

Conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d'estudi.

12-Falsació:

Una hipotèsi es refuta o es falsa quan els fets en el món no corcoden amb els fets deduïts de la hipotèsi.

13-Comprensió:

Esdeveniment que consisteix en captar-ne el sentit de les accions, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets.

14-Mite:

Fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos.

15-Mètode empiricoracional:

Troba el seus inicis a Aristòtil. Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment.

16-Empirisme:

Separa les dues fonts de coneixement que el mètode empiricoracional considera necessàries: experiència i raó. Dóna més importància a l'experiència que a la raó.

17-Racionalisme:

Afirma la primàcia de la raó sobre l'experiència. Defensa l'existència d'idees innates.

18-Revolució Coperninaca del coneixement:

Kant intenta explicar el nostre saber canviant de perspectiva: s'analitza el coneixement a partir del subjecte i no de l'objecte.

19-Joc del llenguatge:

Són maneres diferents d'utilitzar el llenguatge,models que descriuen situacions comunicatives.

20-Hermenèutica no normativa:

Aquella que no posa normes a la comprensió.

21-Pretensions de la validesa de la parla:

Elements de l'hermenèutica normativa que fan possible la comprensió i els actes comunicatius.

22-Teodicea:

Tractat sobre la justificació racional de Déu.

Activitat 7: Comentari de text


Parlar de l’autor:


Ludwig Josef Johann Wittgenstein nascut a Viena, Àustria, el 26 d’abril de 1889, va morir en Cambridge, Regne Unit, el 29 d’abril de 1951. Va ser un filòsof i lingüístic austríac. Va publicar un llibre: el Tractatus logico-philosophicus, que va influir en gran mesura als positivistes lògics del Cercle de Viena, moviment del que mai es va considerar membre. Va ser deixeble de Bertrand Russell en el Trinity College de Cambridge, on més tard també ell va arribar a ser professor.


Idees principals:


Aquest text vol aclarir que realment la única cosa important a la filosofia és analitzar correctament els enunciats, per tal de fer-los comprensibles i entendre el seu contigut.


Quina és la funció de la filosofia segons el text?


Realitza l'anàlisi del llenguatge, del text, per aclarir-nos la informació, ja que aquesta sempre se'ns presenta desendreçada i poc organitzada, d'aquesta forma aconseguim comprendre millor aquest text, escrit segurament durant el primer Wittgenstein.


Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat?


Perque té la única funció d'analitzar el text, facilitar-nos la comprensió i fer més comprensible el llenguatge de la ciència.


Comenta la frase subratllada


Les proposicions filosòfiques, segons Wittgenstein, sempre són obscures i difícils d’entendre, perque no tenen contingut.


Quin mètode defensa l’autor?


Defensa el mètode analiticolingüístic, l'interès principal és aclarir el llenguatge mitjançant l'anàlisi. L’anàlisi formal, entèn la filosofia com l’aclariment lògic dels pensaments i, l’anàlisi de l’ús del llenguatge, considera que hi ha diverses formes d’utilitzar el llenguatge.


Comparació amb altres mètodes:


Mètode hermenèutic


Aquest mètode i el mètode analiticolingüístic tenen objectius semblants, els dos parlen d’interpretar, però la diferència més significant és que el hermenèutic vol compendre el llenguatge per cercar un significat, i el analiticolingüístic només per aclarir l'enunciat.


Mètode Empiricoracional


Comptem amb dues fonts, els sentits, que mostren allò que canvia. i la raó, que mostra allò que no canvia. Hi ha dos nivells, el sensible i l’intel·ligible.


Posa un títol al text:


Aclariment filosòfic.



Per poder respondre a aquesta pregunta primer ens hem de formular una més general encara, què és la veritat? Podem definir la veritat com tot allò que nosaltres percibim mitjançant els sentits, que ens aporten una imatge i una percepció de la realitat. Una veritat pot ésser certa per a una persona i falsa per a una altre, ja que cadascú té un sentit de la veritat diferent, i tot allò que ens dona el criteri per escollir entre veritat i mentida. Arribem doncs a la conclusió de que cadascú pot tenir la seva pròpia veritat, i per tant cadascú ha de defensar la seva pròpia veritat per sobre de les altres idees, convertint-se així en la primera veritat, és a dir, podriem dir que el jo es la primera veritat, encara que podem acceptar les veritats externes.

Les ciències naturals tracten sobre l'inducció. Utilitzen el mètode hipoteticodeductiu ( deducció, inducció ). Hi ha relació entre l'objecte i el subjecte, ja que l'objecte és estudiat.
La capacitat de predicció és major en les naturals que en les socials
El mètode de les ciències naturalses divideix en: enunciats protocol·laris, lleis i teories. El mètode de les ciències socials vol entendre i comprendre.
















Escriu una definició de saber utilitzant les teves pròpies paraules.

El saber es aquell coneixement que tenim i que obtenim mitjançant l'experiència, i serveix per argumentar les nostres idees.

Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?

Les coses adquirides no serveixen per si soles, les hem d'entendre i utilitzar la raó per tal de donar utilitat al saber.

Quin tipus d'experiència, d'entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.

El saber artístic, perque capta la bellesa.

Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la resposta.

El saber tècnic és l'encarregat d'aplicar la ciència a la realitat.



Podríem dir que la filosofia és la superació del pensament comú, un pensament que sorgeix de l'admiració, admiració que incita al saber. La funció de la filosofia es donar respostes a les nostres qüestions, pero sempre sorgeixen, si més no, el triple de dubtes a cada resposta.
Un cop feta aquesta petita introducció, podriem parlar de filosofia com una ciència, una ciència ja que es formula preguntes, realitza hipòtesis i en alguns casos aconsegueix donar resposta a les seves qüestions. També podriem dir doncs que no parlem de un sol tipus de filosofia, ja que cadascú entèn la filosofia d'una forma diferent, i doncs, també parlem de diferents tipus de filòsofs, ja que cadascú aplica la seva pròpia filosofia. Està basada en la racionalitat, la moral i la ètica, i va lligada amb altres ciències com la psicologia o la sociologia, que també estudien la societat i posen en pràctica diverses teories respecte la raça humana i el seu comportament. D'aquesta manera, podem comunicar-nos de forma sencilla i esplícita, respectant-nos els uns als altres i, sobretot, les pròpies idees.

Activitat 1: Avaluació inicial


1. Defineix en un màxim de 3 línees que entens per filosofia.

Entenc per filosofia com aquella reflexió o pensament, que ens ajuda a entendre les accions diàries en el món, les accions que van ocòrrer i a donar sentit a tot allò que en té.

2. Quins són els temes que tracta?

Moral, política, ètica, llibertat..

3. Qui era Sòcrates?

Filòsof grec fundador de la filosofia occidental, iniciador de Plató.

4. Quan va sorgir el pensament occidental?

En el segle VI a.C

5. Per què existim?

Perque ens ha sigut otorgada l'oportunitat de realitzar la nostra propia història

6. Per què existeix la política?

Per determinar un ordre a la nostra societat.

7. Creus que t’has de comportar seguint uns valors? Per què?

Per no convertir la societat en una anarquía, tots hem de respectar i ser respectats.

8. Creus que ets un bon ciutadà? Raona la teva resposta.

Si, sempre que la me va ajuda pot ser necesària m'ofereixo sense negar-me.

9. Esmenta 5 filòsofs que no siguin Sòcrates.

John Stuart Mill, Epicur, Aristòtil, Plató i Descartes.

10. Per què necessitem la cultura?

Per continuar aprenent dia a dia i conèixer altres punts de vista.

11. Som lliures?

Som lliures de pensament, mai d'acció.

12. Què és la bellesa?

Aquella percepció de quelcom que ens aporta un sentiment agradable, que ens agrada.