Sigues realista, demana l'impossible.

Ludwig Josef Johann Wittgenstein nascut a Viena, Àustria, el 26 d’abril de 1889, va morir en Cambridge, Regne Unit, el 29 d’abril de 1951. Va ser un filòsof i lingüístic austríac. Va publicar un llibre: el Tractatus logico-philosophicus, que va influir en gran mesura als positivistes lògics del Cercle de Viena, moviment del que mai es va considerar membre. Va ser deixeble de Bertrand Russell en el Trinity College de Cambridge, on més tard també ell va arribar a ser professor.

Idees principals:

Aquest text vol aclarir que realment la única cosa important a la filosofia és analitzar correctament els enunciats, per tal de fer-los comprensibles i entendre el seu contigut.

Realitza l'anàlisi del llenguatge, del text, per aclarir-nos la informació, ja que aquesta sempre se'ns presenta desendreçada i poc organitzada, d'aquesta forma aconseguim comprendre millor aquest text, escrit segurament durant el primer Wittgenstein.

Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat?

Perque té la única funció d'analitzar el text, facilitar-nos la comprensió i fer més comprensible el llenguatge de la ciència.

Comenta la frase subratllada

Les proposicions filosòfiques, segons Wittgenstein, sempre són obscures i difícils d’entendre, perque no tenen contingut.

Quin mètode defensa l’autor?

Defensa el mètode analiticolingüístic, l'interès principal és aclarir el llenguatge mitjançant l'anàlisi. L’anàlisi formal, entèn la filosofia com l’aclariment lògic dels pensaments i, l’anàlisi de l’ús del llenguatge, considera que hi ha diverses formes d’utilitzar el llenguatge.

Comparació amb altres mètodes:

Aquest mètode i el mètode analiticolingüístic tenen objectius semblants, els dos parlen d’interpretar, però la diferència més significant és que el hermenèutic vol compendre el llenguatge per cercar un significat, i el analiticolingüístic només per aclarir l'enunciat.

Mètode Empiricoracional

Comptem amb dues fonts, els sentits, que mostren allò que canvia. i la raó, que mostra allò que no canvia. Hi ha dos nivells, el sensible i l’intel·ligible.

Posa un títol al text:

Aclariment filosòfic.