Sigues realista, demana l'impossible.

Comentari de text Parmènides


L'ésser del no-res (Text 7 Parmènides)


Idees generals

En aquest text, Parmènides arriba a la conclusió que l'ésser sempre ha estat i no pot deixar de ésser. Arriba a aquesta conclusió a través de deduccions i d'arguments, i de manera raonada, vol imposar aquest pensament a tothom negant la paraula als que pensen sobre allò que no és, perque no pot ésser.

Anàlisi

L'ésser és i això és evident. Tanmateix, sabem que no va ser creat i no pot desaparèixer. És sempre present i continu, no tindria sentit pensar que va ser originat. Si prové del no-res no té sentit pensar que va ser originat en un moment concret, i per això sempre ha estat. Res no pot provenir del no-res excepte l'ésser, i es per això que hem de seguir la veritable via.



Comparació

Heràclit i Parmènides defensen idees totalment oposades pel que fa l'ésser i el canvi. Heràclit és defensor del moviment contínu i del flux, tot està en moviment constant i tot canvia, i esque el filòsof del canvi troba el motiu del moviment en el logos o raó universal, que és comú a tot i no canvia en el canvi. Parmènides, en canvi, s'oposa aquesta idea defensant que res no canvia, que tot forma part d'un ésser que és etern i immutable, i l'única cosa que canvia són les seves parts. El no-ésser no exsiteix, sempre és i no pot no ser.