Comparació Empèdocles-Anaxàgores-Atomistes
Empèdocles defensa que el tot està format per la combinació de quatre elements: aigua, aire, foc i terra, i tot es resultat de les diverses barrejes que s'originen a partir d'aquests. Anaxagores, en canvi, pensa que els éssers estan formats per unes llavors, anomenades homeomeries, que tots compartim però no més en determinats éssers predominen unes o altres, seria una idea símilar a l'ADN. Aquestes llavors són immòbils i necessiten el nôus per poder circular i barrejar-se, és semblant a l'orde del amor al que fa referència Parmènides. Finalment, els atomistes afirmen que l'ésser està constituït i dividit en altres éssers o elements, que són la base de tot, i que són infinits. Aquesta teoría també es basa en la diferenciació i l'afirmació de l'existència de l'ésser i el no-ésser, per tant, en la creació i la destrucció.
Comentari de text Parmènides
L'ésser del no-res (Text 7 Parmènides)
Idees generals
En aquest text, Parmènides arriba a la conclusió que l'ésser sempre ha estat i no pot deixar de ésser. Arriba a aquesta conclusió a través de deduccions i d'arguments, i de manera raonada, vol imposar aquest pensament a tothom negant la paraula als que pensen sobre allò que no és, perque no pot ésser.
Anàlisi
L'ésser és i això és evident. Tanmateix, sabem que no va ser creat i no pot desaparèixer. És sempre present i continu, no tindria sentit pensar que va ser originat. Si prové del no-res no té sentit pensar que va ser originat en un moment concret, i per això sempre ha estat. Res no pot provenir del no-res excepte l'ésser, i es per això que hem de seguir la veritable via.
Comparació
Heràclit i Parmènides defensen idees totalment oposades pel que fa l'ésser i el canvi. Heràclit és defensor del moviment contínu i del flux, tot està en moviment constant i tot canvia, i esque el filòsof del canvi troba el motiu del moviment en el logos o raó universal, que és comú a tot i no canvia en el canvi. Parmènides, en canvi, s'oposa aquesta idea defensant que res no canvia, que tot forma part d'un ésser que és etern i immutable, i l'única cosa que canvia són les seves parts. El no-ésser no exsiteix, sempre és i no pot no ser.
Comentari de text Heràclit-Parmenides
El foc de la vida (Text 12 Heràclit)
Idees generals
És un text d'Heràclit. filòsof nascut a Efes i que defensa que tot està en moviment i canvia, es troba en un flux constant, com la lluita entre els contraris a la natura, i l'ordre del món sempre ho regularà.
Anàlisi
El text ens aclareix que l'ordre és omnipotent i afecta a tohtom per igual, alhora que és manté com sempre, perque sempre es mantindrà viu ja que és etern. És el foc l'origen de tot, que regula i equilibra totes les accions.
L'ésser real (Text 5 Parmènides)
Idees generals
Aquest text de Parmènides ens vol donar l'oportunitat de entendre com veu el ordre o ésser, que la majoria dels homes no comprèn i no entèn. D'aquesta manera podem comprendre la realitat i viure sense ignorància.
Anàlisi
Els homes són ignorants perque no coneixen el funcionament de l'ésser, el confonen amb el no-ésser i no els deixa clar el veritable camí de la vida. És per aquesta raó que l'orde és etern i immutable i és el pensament el que ha d'aproparte a ell.
Comparació
Heràclit i Parmènides defensen idees totalment oposades pel que fa l'ésser i el canvi. Heràclit és defensor del moviment contínu i del flux, tot està en moviment constant i tot canvia, i esque el filòsof del canvi troba el motiu del moviment en el logos o raó universal, que és comú a tot i no canvia en el canvi. Parmènides, en canvi, s'oposa aquesta idea defensant que res no canvia, que tot forma part d'un ésser que és etern i immutable, i l'única cosa que canvia són les seves parts. El no-ésser no exsiteix, sempre és i no pot no ser.
Filosofia d'Anaximandre
“ D'allà d'on ve el naixement dels éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l'ordre del temps.”
En aquest fragment, Anaximandre exposa part del seu pensament que fa referència a l'ápeiron, entès com a l'ordre universal que regeix el món i totes les coses, on es troba l'origen de tot i també on acaba. Aquesta energia ho equilibra tot, el bé i el mal, de manera que tot es mantigui en ordre i equilibri i tota acció tingui conseqüència, semblant al pensament actual sobre el cosmos. És l'home qui rep aquest equilibri, en part moral, que impedeix que es mantigui el desordre o ordena allò provocat.
Començem el nostre segon any de filosofia, aquest encara promet més que l'anterior, som-hi!!
Bé companys, aquest ha estat un any molt intens pel que fa la filosofia, hem après molts conceptes i hem treballat molt dur per aconseguir arribar fins on hem arribat. La nostra tasca no acaba aqui, encara ens queda molta història per escriure en aquest blog i espero que passeu un bon estiu, que ens el mereixem després d'aquest any de dur treball.
