La naturalesa de les idees: Fedó, 78.
"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres
preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic
estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,
cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O
constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si
mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic
estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat.”
Idees generals
Sòcrates es planteja diverses preguntes per definir la realitat, intentant arribar a la definició correcta i posant exemples sobre diverses situacions, com en el cas de la igualtat o la bellesa, i Cebes respon que sempre es mantindrà la mateixa forma, independentment del moment.
Títol del text
La forma de les idees
Anàlisi del text
Sòcrates es pregunta si la referència que fem sobre un ésser o cosa, sempre s'expressa de la mateixa manera o varia, segons la situació. Es pregunta si les realitats i característiques de l'ésser poden admetre algún canvi, o han de mantenir-se sempre en la mateixa forma independentment del moment. Finalment Cebes, amb el que dialoga, li confirma que és necessari que sigui així.
1.La ignorància socràtica: Apologia de Sòcrates, 21 b-e.
"Considereu per què us recordo aquests fets: vull mostrar-vos d'on ha partit la
calúmnia. Havent sentit això vaig pensar entre mi: «¿Què vol dir el déu i quin
sentit té el seu mot? Car jo tinc consciència de no ésser savi, ni poc ni molt.
¿Què pot voler dir, dient que sóc el més savi de tots? No mentirà pas, car no li
és possible.» Durant molt de temps vaig restar perplex sobre què volia dir. A la
fi, ben a desgrat, vaig decidir-me a investigar-ho en la següent forma: vaig
anar a un home que passava per savi, convençut que amb ell provaria la veritat de l'oracle, si és que podia provar-la enlloc, i aleshores podria dir-li: «Vet aquí un home que sap més que jo, i en canvi tu has dit que jo sóc més savi.» Examinat a fons l'home que m'havia proposat d'estudiar -no cal dir el seu nom, era un dels nostres homes d'Estat-, en conversar amb ell vaig tenir la impressió, atenesos, que l'home en qüestió semblava certament savi als ulls de molta gent i sobretot als d'ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores
vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho
era. Amb la qual cosa ja vaig ésser odiat d'ell i de molts dels presents; i mentre me n'anava pensava entre mi: «Tanmateix, de més savi que aquest home bé ho sóc, perquè ningú dels dos no sap res; però mentre ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso saber. Sembla, doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc no em penso saber-ho.» Aleshores me n'aní a un altre que passava per ésser encara més savi, i em va semblar exactament el mateix; i així vaig fer d'ell i de molts altres uns enemics meus."
Idees generals
En aquest text s'explicà una experiència de Sòcrates, que va demostrar que era més savi que alguns homes de l'Estat no per saber més que ells, si no pel fet de reconèixer que no en sabia res, a diferència de l'altre que va creure saber-ho tot.
Títol del text
El mètode socràtic
Anàlisi del text
El text parla del mètode de Sòcrates que utilitza per desmotrar als sofistes I altres savis a través del diàleg que no saben tant com diuen o creuen, fent-los arribar a una contradicció. En el text, Sòcrates vol descobrir el significat de la paraula saviesa, I el troba relacionant-lo, d'alguna manera, amb l'humiltat, ja que no en sap més aquell que en diu que sap, sinó aquell que afirma que no en sap res, I es per això que es crea molts enemics.
Comparació Empèdocles-Anaxàgores-Atomistes
Empèdocles defensa que el tot està format per la combinació de quatre elements: aigua, aire, foc i terra, i tot es resultat de les diverses barrejes que s'originen a partir d'aquests. Anaxagores, en canvi, pensa que els éssers estan formats per unes llavors, anomenades homeomeries, que tots compartim però no més en determinats éssers predominen unes o altres, seria una idea símilar a l'ADN. Aquestes llavors són immòbils i necessiten el nôus per poder circular i barrejar-se, és semblant a l'orde del amor al que fa referència Parmènides. Finalment, els atomistes afirmen que l'ésser està constituït i dividit en altres éssers o elements, que són la base de tot, i que són infinits. Aquesta teoría també es basa en la diferenciació i l'afirmació de l'existència de l'ésser i el no-ésser, per tant, en la creació i la destrucció.
Comentari de text Parmènides
L'ésser del no-res (Text 7 Parmènides)
Idees generals
En aquest text, Parmènides arriba a la conclusió que l'ésser sempre ha estat i no pot deixar de ésser. Arriba a aquesta conclusió a través de deduccions i d'arguments, i de manera raonada, vol imposar aquest pensament a tothom negant la paraula als que pensen sobre allò que no és, perque no pot ésser.
Anàlisi
L'ésser és i això és evident. Tanmateix, sabem que no va ser creat i no pot desaparèixer. És sempre present i continu, no tindria sentit pensar que va ser originat. Si prové del no-res no té sentit pensar que va ser originat en un moment concret, i per això sempre ha estat. Res no pot provenir del no-res excepte l'ésser, i es per això que hem de seguir la veritable via.
Comparació
Heràclit i Parmènides defensen idees totalment oposades pel que fa l'ésser i el canvi. Heràclit és defensor del moviment contínu i del flux, tot està en moviment constant i tot canvia, i esque el filòsof del canvi troba el motiu del moviment en el logos o raó universal, que és comú a tot i no canvia en el canvi. Parmènides, en canvi, s'oposa aquesta idea defensant que res no canvia, que tot forma part d'un ésser que és etern i immutable, i l'única cosa que canvia són les seves parts. El no-ésser no exsiteix, sempre és i no pot no ser.
Comentari de text Heràclit-Parmenides
El foc de la vida (Text 12 Heràclit)
Idees generals
És un text d'Heràclit. filòsof nascut a Efes i que defensa que tot està en moviment i canvia, es troba en un flux constant, com la lluita entre els contraris a la natura, i l'ordre del món sempre ho regularà.
Anàlisi
El text ens aclareix que l'ordre és omnipotent i afecta a tohtom per igual, alhora que és manté com sempre, perque sempre es mantindrà viu ja que és etern. És el foc l'origen de tot, que regula i equilibra totes les accions.
L'ésser real (Text 5 Parmènides)
Idees generals
Aquest text de Parmènides ens vol donar l'oportunitat de entendre com veu el ordre o ésser, que la majoria dels homes no comprèn i no entèn. D'aquesta manera podem comprendre la realitat i viure sense ignorància.
Anàlisi
Els homes són ignorants perque no coneixen el funcionament de l'ésser, el confonen amb el no-ésser i no els deixa clar el veritable camí de la vida. És per aquesta raó que l'orde és etern i immutable i és el pensament el que ha d'aproparte a ell.
Comparació
Heràclit i Parmènides defensen idees totalment oposades pel que fa l'ésser i el canvi. Heràclit és defensor del moviment contínu i del flux, tot està en moviment constant i tot canvia, i esque el filòsof del canvi troba el motiu del moviment en el logos o raó universal, que és comú a tot i no canvia en el canvi. Parmènides, en canvi, s'oposa aquesta idea defensant que res no canvia, que tot forma part d'un ésser que és etern i immutable, i l'única cosa que canvia són les seves parts. El no-ésser no exsiteix, sempre és i no pot no ser.
Filosofia d'Anaximandre
“ D'allà d'on ve el naixement dels éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l'ordre del temps.”
En aquest fragment, Anaximandre exposa part del seu pensament que fa referència a l'ápeiron, entès com a l'ordre universal que regeix el món i totes les coses, on es troba l'origen de tot i també on acaba. Aquesta energia ho equilibra tot, el bé i el mal, de manera que tot es mantigui en ordre i equilibri i tota acció tingui conseqüència, semblant al pensament actual sobre el cosmos. És l'home qui rep aquest equilibri, en part moral, que impedeix que es mantigui el desordre o ordena allò provocat.
Començem el nostre segon any de filosofia, aquest encara promet més que l'anterior, som-hi!!
