Sigues realista, demana l'impossible.

Autor

Martin Heidegger (26 de setembre del 1889 - 26 de maig del 1976) fou un filòsof alemany. Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia. Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-28 a Marburg). Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia.Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé, l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer. La polèmica sobre "nazisme" de Heidegger és oberta; la qüestió de la seva "nazisme" de voler anar més enllà i més ençà dels nazis al comprendre i reflexionar sobre el seu pensar, com un pensar en el qual el bloqueig axiológic posa un límit a l'horitzó del seu pensar meditatiu, allò pel que no pensa el seu pensament, la no tematització en el seu pensament de zones del seu context, el que no observa que no observa (punt cec), el no pensa que no pensaIdees del text : La veritat es allò que es cert , que es poc comprovar mitjançant la realitat , allò cert ha de concordar amb la realitat i l'enunciat , la proposició es el element concordant.

Titol

La veritat: un trencaclosques

Idees principals

La paraula veritat és una paraula a la qual li atorguem el significat de cert, real, per tant recau que el que és cert és real. Podem deduïr que allò fals ha de ser, per tant, irreal.

Análisi

Text de Martin Heidegger, que fa referència a la relació que hi ha entre veritat, realitat i concordança. La veritat és la qualitat d’allò que és cert, allò que fa que sigui cert allò cert. Referent al text, estem convençuts de la existència de l’or i de la seva autenticitat. L’or fals és aparent, irreal. Llavors, el que concorda no és la cosa, sinó l’enunciat amb el que és possible percebre. Estem parlant d’una qüestió lògica de la certesa i de la veritat.