Sigues realista, demana l'impossible.

Filòsof austríac, nascut a Viena, de família acomodada d’origen jueu. La seva infància va transcórrer en plena Primera Guerra Mundial i, acabada la guerra, als 16 anys va decidir, per avorriment, abandonar l’escola i estudiar per compte propi. Es va inscriure a la universitat com alumne lliure -no es va matricular fins l’any 1922- i va assistir a cursos d’història, psicologia, filosofia i literatura, que tampoc va freqüentar massa, ja que només s’interessava per les matemàtiques i la física. En la seva joventut va simpatitzar amb el socialisme i, durant dos o tres mesos, es va adherirx al comunisme.El fet de veure com joves socialistes i comunistes han de morir en alguna de les seves activitats polítiques el desencanta del marxisme i el fa dubtar del seu caràcter científic. Del socialisme dirà més endavant que el seu intent de combinar llibertat i igualtat li sembla només «un bell somni» («Que la llibertat és més important que la igualtat»). A la convicció de l’escàs caràcter científic del «socialisme científic» -a la que ell atribueix haver-se convertit en un «falibilista», és a dir, en algú que manté que no és possible conèixer la veritat sinó només detectar l’error-, uneix aviat una altra convicció: la que algunes teories que es presenten com a científiques, com la psicologia individual, d’Adler, i la psicoanàlisi, de Freud, manquen de les característiques de la ciència. Ell mateix narra com li van cridar l’atenció, en la seva joventut, els intents d’Einstein (veure exemple) de sotmetre a prova les seves pròpies teories, enfront dels intents d’aquelles teories psicològiques de tenir sempre una explicació per a qualsevol fet. La postura ideològica que manifesta en elles ha fet que sigui considerat un decidit defensor del liberalisme modern, o fins i tot de l’ultraliberalisme.

Karl Popper, defensor de la teoria falsacionista, afirma que hem de poder falsar una hipòtesi per poder arribar a una teoria certa.

Falsació de la veritat

Text que pertany al filòsof Karl Popper del segle XIX, fa una crítica sobre la teoria inductivista, en la que considera que amb la ciència s’obtenen coneixements certs i fiables, sempre els quals es poden verificar. A diferència, Popper defensa que únicament és cert allò que es pot falsar amb l’experiència, d’aquesta forma sabrem amb certesa el què és i el què no és. La ciència ha de formar-se per coneixements falsats, ja que la ciència està en un canvi constant. Cap enunciat científic no ha de ser verificat, sinó falsat.

Text en el que Popper defensa el falsacionisme, teoria que es contradiu amb l’inductivista. Aquesta última teoria considera la ciència amb enunciats verificables contrastats amb l’experiència, a diferència del falsacionisme, on s’afirma que només s’arriba a coneixements fiables quan es refuta un enunciat, ja que la ciència està en canvi continu.