Sigues realista, demana l'impossible.

Idees principals

El text parla de l'home i del món simbòlic en que vivim. Que l'home pensi i mediti les coses provoca la deterioració de la realitat física. En comptes de pensar hauríem d’enfrontar-nos a la realitat de manera immediata sense intermediaris (religió, art, llenguatge,etc..)

Títol

Simbologia animal.

Anàlisi del text

El text de Cassirer parla de l'ésser humà com a animal simbòlic i cultural. Comença amb una cita de Rousseau segons la qual l'home amb la cultura empitjora en lloc de millorar. L'ésser humà s'ha rebelat contra la seva pròpia naturalesa a través de la cultura. L'home no pot escapar de la seva cultura, només pot adaptar-se. El món no és més que un ordit simbòlic. El fet que l'ésser humà progressi pel que fa al llenguatge fa que l'ordit sigui molt més complex. La gran tragèdia humana és el fet que no podem afrontar-nos a la realitat de forma immediata, sinó que ho hem de fer de forma mediata a través del seu llenguatge (els límits del meu llenguatge són els límits del meu món, com bé deia Wittgestein): no podem veure la realitat de manera innocent.

Comparació

Només els ésser humans tenim la capacitat d'expressar-nos mitjantçant un llenguatge amb sentit. El llenguatge té sentit quan l'ordre de les paraules i de les regles permet una significació del que es diu en aquell llenguatge. Les paraules són signes: quelcom representa una altra cosa per a algú. En els signes podem distingir el significat i el significant.