Sigues realista, demana l'impossible.

Virtut
Excel·lència, la capacitat de sobresortir, de ser millor que l'altre, de ser el millor, de destacar.

Intel·lectualisme moral
Posició filosòfica defensada per Sòcrates que identifica la saviesa amb la virtud.

Eudemonisme
Teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat que és la capacitat d'autorealització.

Hedonisme
Teoria que defensa Epicur que identifica el bé moral amb el plaer.

Felicitat
Ser feliç s'identifica amb la activitat intel·lectual o teòrica.

Virtut moral
Terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excès.

Apatia
Capacitat de no sentir dolor, de fer-se insensible per assolir la felicitat. És important aconseguir la pau interior i la impertorbabilitat per aconseguir aquesta felicitat.

Simpatia
Capacitat de posar-se en el lloc de qualsevol altre, patint amb el seu patiment i gaudint de la seva alegria.

Utilitarisme
Teoria que té com objectiu ètic aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones.
Aritmètica dels plaers
Teoria que considera que el plaer es pot mesurar ja que afirma que tots els plaers són iguals en qualitat.

Ètica deontològica
Planteja que la moral s'ha de basar en el deure i no en la finalitat.

Imperatiu hipotètic
Imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi. Estructura: si vols B, fes A.

Imperatiu categòric
Imperatius que obliguen de forma universal. Estructura: fes A.

Dignitat humana
Els éssers humans són autònoms i han de ser tractats com a tal, com un fi i no pas com a mitjà.

Intuicionisme dels valors
Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuició emocional que els capta a priori.

IDEES GENERALS

Aquest text hedonista es basa en l'apropament cap al plaer allunyant-se del dolor. Diu que hem d'utilitzar un intel•lecte calculador, per tal de relacionar plaer-felicitat i no rebre dolor.

TÍTOL

Restar dolors, sumem plaers.


ANÀLISI

Per ser feliç cal sumar plaers, disposant d'una bona salut. La salut a l'hora és un rebuig del dolor, i això ens dona plaer. També hem d'acceptar un dolor que a llarg termini ens donarà un plaer més gran i per tant cla fer aquest esforç. Es tracta de triar amb seny, és a dir, utilitzar l'intel•lecte calculador. Però tot i així, no sempre podem escollir els plaers o rebutjar els dolors.

COMPARACIÓ

Aquest text pertany a Epicur, autor del corrent hedonista que es basa en que els homes han de buscar el plaer i fugir del dolor i han d'utilitzar l'intel•lecte calculador per fer-ho.
Podem comparar aquesta visió amb la visió estoica, que diu que és feliç l'ésser impertorbable, serè, aquell inmunitzat a les opinions, aquell que no es deixa afectar i biu segons les lleis de la natura.
D'altra banda, els cínics per exemple, proposen valorar la llibertat d'expressió i de la paraula.l'utilitarisme vol aconseguir la felicitat per al major nombre de persones.

Bé, això depèn del que cadascú interiorment enten com a felicitat. Potser qualsevol altre pot rebre la seva felicitat de forma més inmediata i satisfactòria que la meva, ja que penso que és si més no complexa. Crec que no arribaré fins a una felicitat una mica més plena fins que no aconsegueixi una posició en el món, és a dir, fins que no sigui una persona que viu la seva pròpia vida a través de les seves pròpies eleccions, que pot decidir si formar una familia o portar vida de penitència. Si més no aquest no pot ser l'objectiu últim, igual que tampoc ho pot ser viatjar, ja que conèixer altres cultures m'apassiona. Jo crec que hi ha d'haver alguna cosa més, un fi més ple, com veure crèixer amb els teus propis ulls un nen que porta la teva sang, o trobar allò que veritablement t'omple. També crec que sempre seré un infeliç, perque objectiu rere objectiu, sempre hem trobaré insatisfet i cercaré una nova meta, perque quan no ho faci, ja no seré persona.

1.A quin corrent filosòfic pertany?
-existencialisme
2.Quina concepció de la llibertat defensa?
-Una llibertat total
3.On va estudiar
-A l'escola normal superior
4.Nom de la seva dona.
- Simone de Beauvoir
5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
- Heidegger
6.Què vol dir que l'existència és contingent?
- Es refereix a que el que existeix podria no existir
7.Titol de la seva primera novel·la important.
- La nàusea
8.L'exsistència humana té sentit segons Sartre.
- Husserl
9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
- Que és la metafísica?
10.Titol de la revista de Sartre?
- Les temps modernes
11.Quina es la posició sobre Déu te Sartre?
- Si Déu existeix, l'home no és lliure, si l'home és lliure, Déu no existeix.
12.Que significa que l'infern son els altres?
- Que no ens podem alliberar de les mirades dels altres
13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
- Critica de la raó dialèctica
14.En quin any va rebre el premi novel? Per què el va rebutjar?
- 1964, perque li deien que amb aquest premi el perdonarien i ell va contestar que no li habíen de perdonar res.
15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
- Perque defensaven les seves pròpies idees i volia lluitar contra l'opossició de l'estat
16.Com es titulava el diari extemista que va dirigir?
- La causa del poble
17.Que significa la revolució perpètua?
- Constant, sense fi, no s'acaba mai
18.Que opinava sobre el terrorisme?
- Que es la bomba atòmica dels pobres
19.Que vol dir pensar sobre un mateix?
-Coneixer-se un mateix i ser lliures.
20.Que significa que Sartre era una brúixola ética?
- Que el van tractar com a profeta, que seguien les seves idees, era un guia moral per a la població.

Tot ésser humà es pregunta com pot assolir la felicitat. És el fi últim de l'ésser humà, tots ho cerquen però no saben que busquen, ni tan sols com és. Això hem fa veure l'hedonisme com la raó més simple. No sabem que busquem, però sabem allò que ens fa bé i allò que ens fa mal, per tant, procurem que no ens facin mal i procurem també rebre el màxim de bé possible. Pel que fa a les vinyetes, Mafalda, desde la ignorància, pretèn trobar una solució més inmensa que el mar d'una forma tan simple, però es troba desconcertada i més tard enutjada per no haver aconseguit alguna cosa que probablement ja sabia que no aconseguiria.

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícil de modificar.

Amoral: no sap distingir entre el bé i el mal.

Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.

Responsabilitat: capacitat de respondre dels nostres actes.

Llibertat externa: manca de coacció externa.

Llibertat interna: absència de coacció externa, capacitat del subjecte de poder decidir.

Condicionament: absència de llibertat absoluta però conservant la llibertat suficient per ser responsable dels propis actes.

Raó universal: raó comuna, llei que regeix l’univers i implica l’existència del destí.

Predestinacionisme: teoria que defensa que tot està predestinat, déu ha determinat tot des del principi, no hi ha marge de llibertat.

Monisme fisicalista: determinisme científic que redueix l’univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics, incloent-hi el psiquisme humà.

Principi de causalitat: del determinisme físic, tota causa té un efecte i tot efecte ve precedit per una causa.

Determinisme genètic: les causes de totes les nostres actuacions es veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres. Wilson (sociobiologia)

Volició: acte de voluntat.

Indeterminisme: posició filosòfica on l’ésser humà no està determinat fonamentalment i és lliure.

Existencialisme: moviment filosòfic que diu que l'existència és anterior a l'essència (Sartre).

Autonomia moral: el subjecte es dóna la seva pròpia llei moral.

Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.

Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Ètica de la cura: la persona ha de desenvolupar un sentit de compassió i de responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Principi de responsabilitat: hem de respectar l'entorn per deixar al món almenys no pitjor de com l'hem trobat.

Després de llegir atentament aquest text,cal iniciar el debat. És important assegurar-se bé d' haver comprès la situació de cadascun dels personatges.
-Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Si,perque si és la única manera de salvar-li la vida a la seva dona quedaria justificat
-si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?per què o per què no?
Encara que no l'estimès hauria de robar el medicament per a ella.Es responsable fins als límits
-Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi? Per què o per què no?
Si perquè és una persona i els relaciona un cert vincle tot hi que no l'estimi
-Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
No robar,pero si ajudar-lo tot hi que no de la mateixa manera que ho faria amb algú del seu vincle
-La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
Si,sempre que sigui possible perque la vida es el més important
-El fet que Heinz robi va contra la llei.Això fa que sigui moralment dolent?La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
No fa que sigui moralment dolent, perque ell sap el be i el mal aixo seria ilegal no inmoral

VIDA

Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (4 aC - 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina. Nascut a Còrdova, Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela. La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat. En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions. L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic. Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure. El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.


IDEES PRINCIPALS

L'home neix lliure, amb les característiques físiques, el toc de la naturalesa, que ens dóna virtuts i defectes. Els homes controlen la pròpia vida i no han de deixar entrar a la seva vida les coses alienes, ja que l'ésser humà controla el seu camí com més aprop estigui de la natura millor.

TÍTOL DEL TEXT

La natura, el control de la vida.

ANÀLISI DEL TEXT

Segons el text, l'autor ens diu que viure lliurement, amb plenitud, es viure amb la natura, a prop d'ella, amb lo que ella ens aporta, ja que portar una vida col·lectiva, entregada als altres, fa que els altres hi intervinguin a la nostra vida, per tant ja no és l'home el propi artífex de la seva pròpia vida.

COMPARACIÓ

Aquest text el podem comparar amb el determinisme cronològic, bastat en que tot vé dictat i tot està escrit al destí, si més no no tindria sentit que l'home s'apropés a la natura o a les seves característiques, ja que no seria l'artífex de la seva pròpia vida.

Bé, començaré responent senzillament a la pregunta: Ni existeix el destí ni som lliures. El destí es quelcom abstracte que regula les nostres conductes, però és fals, cadascú és artífex de la seva pròpia vida i no som titelles en mans de Déu o del destí. Pel que fa la nostra llibertat, jo diria que potser si que ho som de titelles, titelles dels altres que ens manipulen o ens influencien. Cada ésser pot escollir el seu propí camí. Jo no crec en cap entitat superior, simplement crec en les persones, ja que ha quedat demostrat durant el transcurs de la humanitat que som capaçes de fer el millor i alhora de fer el pitjor.

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, existeixen. Ad ignorantiam
-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixin. No és fal·làcia
-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor. Argument circular.
Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat.
Ex populo
-No et fiïs d'en Lluís, la seva germana no és sincera.
Ad hominem
-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?
Tu quoque.
-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions desde el principi.
Pendent relliscós
-S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta. Causa Falsa