Sigues realista, demana l'impossible.

Bé, començaré responent senzillament a la pregunta: Ni existeix el destí ni som lliures. El destí es quelcom abstracte que regula les nostres conductes, però és fals, cadascú és artífex de la seva pròpia vida i no som titelles en mans de Déu o del destí. Pel que fa la nostra llibertat, jo diria que potser si que ho som de titelles, titelles dels altres que ens manipulen o ens influencien. Cada ésser pot escollir el seu propí camí. Jo no crec en cap entitat superior, simplement crec en les persones, ja que ha quedat demostrat durant el transcurs de la humanitat que som capaçes de fer el millor i alhora de fer el pitjor.