Activitat 24: Comentari de text i opinió sobre la teoría de Sèneca
Publicado por Enric Moreno en 8:11
VIDA
Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (4 aC - 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina. Nascut a Còrdova, Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela. La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat. En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions. L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic. Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure. El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.
IDEES PRINCIPALS
L'home neix lliure, amb les característiques físiques, el toc de la naturalesa, que ens dóna virtuts i defectes. Els homes controlen la pròpia vida i no han de deixar entrar a la seva vida les coses alienes, ja que l'ésser humà controla el seu camí com més aprop estigui de la natura millor.
TÍTOL DEL TEXT
La natura, el control de la vida.
ANÀLISI DEL TEXT
Segons el text, l'autor ens diu que viure lliurement, amb plenitud, es viure amb la natura, a prop d'ella, amb lo que ella ens aporta, ja que portar una vida col·lectiva, entregada als altres, fa que els altres hi intervinguin a la nostra vida, per tant ja no és l'home el propi artífex de la seva pròpia vida.
COMPARACIÓ
Aquest text el podem comparar amb el determinisme cronològic, bastat en que tot vé dictat i tot està escrit al destí, si més no no tindria sentit que l'home s'apropés a la natura o a les seves característiques, ja que no seria l'artífex de la seva pròpia vida.
