Sigues realista, demana l'impossible.

5. Una altra formulació del cogito: Meditacions metafísiques, 2a.

"Però què sé jo si no hi ha alguna altra cosa diferent de les que acabo de jutjar incertes, de la qual hom no pugui tenir el menor dubte? No hi ha Déu, o algun altre poder, que em posa a l'esperit aquests pensaments? Això no és necessari; atès que potser jo sóc capaç de produir-los per mi mateix. Jo, si més no, no sóc alguna cosa? Però ja he negat que tingués cap sentit ni cap cos. Dubto ara, perquè, què se'n segueix d'aqui? Sóc jo de tal manera dependent del cos i dels sentits que no pugui ésser sense ells? Però jo m'he persuadit que no hi havia res de res al món, que no hi havia cap cel, cap terra, cap esperit, ni cap cos; no m'he persuadit doncs també que jo no era? No, certament, jo era sense dubte, si m'he persuadit, o solament si he pensat aiguna cosa. Però hi ha una mena, no sé quina, d'enganyador molt poderós i molt astut, que empra tota la seva indústria a enganyar-me sempre. No hi ha doncs cap dubte que jo sóc, si ell m'enganya; i que m'enganyi tant com vulgui, que mai no podrà fer que jo no sigui res, en tant que jo pensi ésser alguna cosa. De manera que desprès d'haver-hi pensat bé i d'haver examinat acuradament totes les coses, cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposició «jo sóc, jo existeixo», és necessàriament veritable, totes les vegades que la pronuncio, o que la concebo en el meu esperit."

Idees principals

René Descartes exposa les seves idees sobre el jo, ja que a través d'un dubte metòdic arriba a conèixer que aquest és l'únic que podem afirmar, que el JO existeix, perque dubto i perque penso. De fet, no podem dubtar de que estem dubtant, i és aquest dubte el que ens fa afirmar que encara que tot fós un engany, existim.

Títol del text. Dubtant de la veritat

Anàlisi del text

En aquest text, l'autor exposa que la veritat es confosa, i de fet l'única cosa que podem afirmar és que nosaltres som una cosa que pensa, per tant nosaltres existim, cadascú individualment (JO). De fet, si suposem que en el cas extrem de que tota la realitat que percebem és un engany, ens enganya un ésser superior en tot el que percibim, tot i que afirmem això, és imposible que se'ns enganyi quan pensem o dubtem, per això només podem afirmar-nos a nosaltres mateixos amb certesa.