Sigues realista, demana l'impossible.

Descartes intenta demostrar l’existència dels cossos a partir de l'existència de Déu. La causa d'aquests cossos queda deduïda finalment com els cossos mateixos, ja que Déu ens inclina a pensar lliurement, i ell no es pas qui posa aquestes idees, per que és bo i totalment perfecte. Jo crec que és ben cert que els cossos existeixen tal com són i els percebem d'aquesta manera, sinò no tindria cap lògica tenir sentits, de fet no tindria coherència que Déu hagués posat sentits en nosaltres, si a través d'aquests percebem mentides, això no és propi d'un Déu bo.