Sigues realista, demana l'impossible.

“Tots els objectes de la raó o investigació humanes poden ésser dividits naturalment en dues classes, a saber, relacions d’idees i qüestions de fet. Pertanyen a la primera classe les ciències de la Geometria, Àlgebra i Aritmètica i, en resum, qualsevol afirmació que és certa o intuïtivament o demostrativament. Que el quadrat de la hipotenusa és igual al quadrat dels dos catets és una proposició que expressa una relació entre aquestes figures. Que tres vegades cinc és igual a la meitat de trenta, expressa una relació entre aquests nombres. Hom descobreix proposicions d’aquesta classe per la mera operació del pensament, sense dependència del que existeix arreu de l’univers. Encara que no hi hagués cap cercle o triangle a la naturalesa, les veritats demostrades per Euclides conservarien per sempre llur certitud i llur evidència.
Hom no escateix de la mateixa manera les qüestions de fet, els segons objectes de la raó humana; la nostra evidència de llur veritat, per molt gran que sigui, no és de la mateixa naturalesa que la precedent. Sempre és possible el contrari de tota qüestió de fet, car mai no pot implicar una contradicció i car la ment la concep amb la mateixa facilitat i claredat que si fos d’allò més ajustada a la realitat. Que el sol no sortirà demà no és una proposició menys intel·ligible ni implica més contradicció que l’afirmació que sortirà. Debades, doncs, intentaríem demostrar la seva falsedat. Si fos demostrativament falsa, implicaria una contradicció i mai no podria ser concebuda de manera prou clara per la ment.”

Idees principals

Segons el text, Hume ens explica que hi ha dos tipus d'objectes de la raó, les relacions d'idees i les qüestions de fet. Les primeres, es basen en la relació de proposiocions i conceptes, mentre que les segones només les podem conèixer a partir de l'experiència.


Títol del text. Experimentant el coneixement.


Anàlisi del text

Per a David Hume, hi ha dos tipus diferents d'objectes de raó. Les relaciones d'idees són aquells enunciats als quals podem arribar a través de la raó, i no podem parlar de contradicció, ja que són veritats necessàries, com en el cas de l'àlgebra. Això implica no utilitzar la via de l'experiència, i per a Hume són coneixements buits. Pel que fa les qüestions de fet, són aquells coneixements que sí que provenen de l'experiència, per tant són per a Hume molt més plens que els altres, ja que tenen una base ja sigui la percepció pels sentits o la memòria. Dir que el sol sortirà demà és basar-se en l'experiència, ja que els sol ha sortit sempre, però no hi ha pas res que em doni la certesa per poder afirmar-ho, per això caldrà parlar de probabilitat.

Comparació

Aquest pensament de David Hume té molts punts comuns amb els escèptics, com Pirró, ja que no podem arribar a conèixer les coses amb certesa, tot i així, s'apropa a un escepticisme moderat que reconeix l'existència de veritats com les relacions d'idees i que parla del terme probabilitat.