Sigues realista, demana l'impossible.

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar sent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui i fals, i és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que no podia tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur havia d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells (passat i futur). Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que donem per suposat sense cap prova.
Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?
Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat.




Idees principals

En aquest fragment de l'abstract, Hume critica el principi de causalitat, i bàsicament defensa que tota causa té diversos efectes i que les persones relacionen una causa amb el mateix efecte tot relacionant el passat amb el futur, ja que si quelcom va esdevenir d'una manera, tornarà a succeïr de la mateixa forma. Aquest concepte rep el nom de costum, i és el que guia la vida de les persones.


Títol del text. Acostumats a creure

Anàlisi del text

Segons David Hume, l'home no pot utilitzar la raó per preveure els efectes d'una causa qualsevol, sobretot de la natura, que és irregular i no es pot determinar. Per suposar quin ha de ser l'efecte més probable, l'home utilitza el costum o experiència, que li permet dictaminar quina serà la conseqüència davant la causa, pero només amb una certa probabilitat, com una creença, ja que no podem esperar que tota causa tingui el mateix efecte, perque tota causa pot tenir una sèrie d'efectes diversos. D'aquesta manera, Hume cau en l'escepticisme, ja que no es pot tenir certesa de fet, només probabilitat, i ha de ser a partir de l'experiència.

Comparació

El pensament de Hume té molts punts comuns amb els escèptics, com Pirró, ja que no podem arribar a conèixer els fets amb certesa, tot i així, s'apropa a un escepticisme moderat que reconeix la probabilitat dels efectes partint de l'experiència.