Sigues realista, demana l'impossible.

No, dieu; la moralitat consisteix en la relació de les accions morals amb la regla del més just; i són denominades bones o dolentes, segons concordin o no amb ella. Què és aquesta regla del més just? En què consisteix? Com es determina? Per la raó, dieu, que examina les relacions morals de les accions. De tal manera les relacions són determinades per la comparació de l’acció amb la regla. I aquesta regla és determinada considerant les relacions morals dels objectes. No és aquest un raonament refinat?
Tot això és metafísica, exclameu. Prou, llavors; no cal més per tenir una forta sospita de falsedat. Sí, contesto, aquí hi ha metafísica, amb tota seguretat, però per la vostra part, que avanceu hipòtesis absurdes que mai poden fer-se intel·ligibles, ni quadrar amb cap cas ni exemple concret. La hipòtesi que defensem és senzilla. Manté que la moralitat és determinada pel sentiment. Defineix que la virtut és qualsevol acció mental o qualitat que doni a l’espectador un sentiment plaent d’aprovació; i vici, el contrari. Passem llavors a examinar un cas concret, a saber, quines accions exerceixen aquesta influència. Considerem totes les circumstàncies en les quals coincideixen aquestes accions i, d’aquí, ens encaminem a extreure algunes observacions generals respecte a aquests sentiments. Si a això ho anomeneu metafísica i trobeu en això quelcom abstrús, no tindreu una altra cosa que fer, sinó reconèixer que el vostre tipus de ment no és apropiat per a les ciències morals.




Idees principals

En aquest text, Hume exposa la teoria sobre la moral de la qual se'n refia la gent, que està basada en la raó. A partir d'aquí, explica per que no té sentit defensar aquesta moral i promou una moral basada en els sentiments com a punt de partida.


Títol del text: Sentim doncs reflexionem


Anàlisi del text

Per començar, l'autor David Hume fa una crítica a la moral que es basa en la raó. Explica que la raó analitza les relacions morals, i aquestes relacions estàn basades en una regla, que alhora esta considerant aquestes relacions, i troba que es un argument refinat, i per tant no podem partir de la raó. D'aquesta manera, i de forma molt crítica, Hume assegura que cal entendre la moral a partir dels sentiments, tot analitzant cada acció i cada situació concreta, ja que les circumstàncies varien. D'aquesta manera, és l'experiència en els sentiments i les passions la que ens farà entendre allò moral i allò que no ho és pas, i si no som capaços d'entendre un fet tan simple, probablement la nostra ment no estigui feta per pensar en la moral.

Comparació

El pensament moral de Hume té diverses semblançes amb el de Locke, ja que parteixen de fet de la mateixa tradició anglesa. També podem destacar com canvia el pensament moral, si ens fixem en els inicis on Sòcrates parlava d'intel·lectualisme moral, és a dir, calia conèixer el que era la justícia per ser just, i aquell que no ho era pas era un ignorant. De fet, podríem dir que la gent aprèn dels seus errors, o en aquest cas de l'experiència, i per tant passa de ser un ignorant a un ciutadà coneixedor de la moral.