Todo el que supone que esta preferencia lleva consigo un sacrificio de la felicidad -que el ser superior, en circunstancias proporcionalmente iguales, no es más feliz que el inferior- confunde las ideas bien distintas de felicidad y satisfacción. Es indiscutible que los seres cuya capacidad de gozar es baja, tienen mayores probabilidades de satisfacerla totalmente; y un ser dotado superiormente siempre sentirá que, tal como está constituido el mundo, toda la felicidad a que puede aspirar será imperfecta. Pero puede aprender a soportar sus imperfecciones, si son de algún modo soportables. Y éstas no le harán envidiar al que es inconsciente de ellas, a no ser que tampoco perciba el bien al cual afean dichas imperfecciones. Es mejor ser un hombre satisfecho que un cerdo satisfecho, es mejor ser Sócrates insatisfecho, que un loco satisfecho. Y si el loco o el cerdo son de distinta opinión, es porque sólo conocen su propio lado de la cuestión. El otro extremo de la comparación conoce ambos lados.
Idees principals
En aquest text sobre l'utilitarisme, se'ns fa una reflexió sobre com hem de buscar la felicitat, és a dir, com poder entendre-la, ja que la felicitat individual es subjectiva i depèn de la necessitat de satisfacció personal. Així doncs, serà millor ser un insatisfet degut a les imperfeccions però ser conscient i no ser pas un inconscient satisfet.
Títol del text. La satisfacció personal
Anàlisi del text
Per començar, aquells que pensen que aquells que són superiors i entenen més el món son menys feliços que aquells que es satisfan fàcilment estàn equivocats. Això es degut a que els éssers que tenen més capacitat també poden ser capaços de ser feliços tot i entenent que la felicitat que obtindràn serà imperfecta. L'ésser superior ha de poder viure feliç, perque el ser conscient de les imperfeccions el fa millor, i ha de poder suportar aquestes. És per això que més val ser poc feliç degut a tenir una gran exigència del concepte felicitat que no pas ser un satisfet sense preocupacions ni inquietuds.