Sigues realista, demana l'impossible.

És un clàssic de la història de la filosofia comparar aquests dos autors, ja que Kant representa el prototip de la filosofia formal mentre que Aristòtil és el representant de les ètiques materials. La diferència entre una ètica material i una altra formal és que la primera considera que hi ha un bé superior per a l'home i les accions morals consistiran en apropar-nos aquest bé, per tant, l'ètica aristotèlica és l'ètica de la felicitat. En canvi, Kant no proposa cap bé. La formalitat kantiana té com a conseqüència la dissociació entre la virtut i la felicitat. La conseqüència d'aquesta diferència entre Aristòtil i Kant és que la moral aristotèlica sembla més intuïtiva i assenyada mentre que la kantiana manté un caràcter més rígid i abstracte. En definitiva, és que mentre que per a Aristòtil és la naturalesa humana i per tant la racionalitat la que determina com és la felicitat de l'home, per Kant aquest plantejament no condueix a cap solució, perquè aquestes coses no poden ser pas universals. Per tant, Kant renúncia a l'assoliment de la felicitat humana. Pel que fa la teoria del coneixement, ambdós pateixen sensacions anomenades intuicions empíriques per a Kant. A través dels sentits, si més no, obtenim sensacions sotmesses a la raó, per a Kant a posteriori, que podem conèixer a través del subjecte.